Obervació participant

Aquest dies he fet una observació participant interactuant amb els nanus de l’Aula d’Acollida. No  he pogut preguntar-los gaires coses ni “descobrir” gaires aspectes de la seva cultura ja que la diferència lingüística entre tots dificulta aquest procés: un és xinès, un altre polonès i els altres dos de la India. 

Tot i això, he comprovat que els 2 que són de l’Índia, i tot hi haver-hi tants dialectes diferents en aquesta regió, es comuniquen verbalment entre ells. S’apinyen per fer les activitats i això els serveix per tenir un treball conjunt, també van sempre junts, fet que dificulta, en certa manera, que interactuïn amb la resta del grup. També, quan estan junts, son molt “valent”, vull dir... es veuen capaç de tot, però si preguntes o interactues amb algun dels dos, especialment amb un d’ells, queden despullats davant la incertesa i es posen vermells de vergonya.

Pel què fa al noi de Polònia, és molt discret. No es nota que hi sigui, com suposo que tampoc es notaria si no hi fos. Fa la feina molt bé i va “al seu rollo”, treballa molt individualment. Pel què fa a mi, tot i que li noto que ter vergonya – i no només amb mi, amb la Rosa també ho fa- et respon el què li demanes, i es mostra atent quan li pales.

En Xing, el nen de la Xina, ja és una altra història... sempre va esverat, es distreu molt a classe i poques vegades entén la feina que se’ls hi encomana. A més a més, és molt possessiu amb els seus objectes (llapis, goma, bolígraf...). Quan li demanen alguna cosa o be fa veure que  no et sent o be,  si fas el gest d’intentar-li agafar, ràpidament ho agafa i s’ho apropa al cos. Amb mi es mostra vergonyós, amb la Rosa no tant. Si m’acosto a ell, abaixa el cap.