Aquesta setmana he participat a l’aula, he interaccionat amb els alumnes nouvinguts. Casualment, i de fet ho agraeixo, els dies que he passat aquesta setmana a l’AA ha coincidit amb els alumnes que fa menys temps que són a l’escola. Per tant, aquests últims 3 dies he estat sempre amb el mateix grup.

Aquest grup està format per 4 nanus:  dos de l’Índia ( 1r i 2n curs), un de Polònia i un de Xina (tots dos de 6è). Durant el període d’observació participant els dos més petits estaven distrets, es fixaven amb mi i no atenien a classe, a més, entre ells semblava que es deien algunes coses sobre mi i es posaven a riure. Pel què fa als de 6è, l’un, el polonès, estava súper tímid amb mi els primers dies i en canvi l’altre, no mirava ni reaccionava de cap manera per la meva presència.

Amb els dies i anar-me veient a la classe, s’han acostumat a la meva presència i inclús saluden efusivament quan entren. He començat a interactuar amb ells. Els dos nens de l’Índia sempre seuen junts i d’alguna manera fan “complot” contra el nen de Xina, que sembla que no estigui gaire el cas de res. Tot i això, aquest últim, quan fa estona que se n’adona que es riuen d’ell, salta de la cadira i crida enfadat (jo no entenc pas què diu), passa ràpid d’estar aparentment tranquil, a saltar enfadat. Aquesta situació  s’ha donat un parell de vegades aquesta setmana.

En canvi, l’altre nen de 6è, s’ho mira tot des del seu lloc, tranquil i pacient esperant que els nens indis en facin alguna de les seves per tal de poder riure una estona.