Entrades i sortides de l'aula

A l’hora d’entrar a classe, dels dies que hi he estat (5 dies), gairebé sempre ha passat el mateix:

Els dos nens de la Índia arriben junts i normalment es senten corredisses pel passadís, de seguida saps qui està arribant. Se’ls veu feliços; entren a la porta amb una energia desbordant, juguen entre ells  i es fan la punyeta, però sense arribar a enfadar-se. Quan entren a la classe, amb una respiració accelerada per haver corregut, canvien el xip i seuen al seu lloc. Sempre al mateix lloc, de costat, i continuen “jugant” fins que la Rosa comença a explicar l’activitat. 

En Conrad, que molts cops arriba el primer, sempre ho fa amb una tranquil·litat impol·luta. Deixa anar sempre un “bona tarda” i s’assenta al seu lloc fent una posada a punt per començar a treballar. Centre els fulls al seu davant i treu el llapis i la goma. 

En Xing que, tot i anar a la mateixa classe no arriba mai amb en Conrad, sempre ha arribat esverat. Obra la porta amb tanta energia que la fa picar contra la paret. Llença el seu material per sobre la taula de qualsevol manera i amb un caminar tot corbat va cap a la seva cadira. Tampoc seu del tot bé, es posa el peu a sota el cul i el treu constantment i s’estiregassa per sobre la taula. Tampoc cuida  massa bé el seu material. 

A l’hora de plegar, els indis i el polonès recullen amb una certa tranquil·litat, els dos petites una mica més enèrgics perquè suposo que tenen ganes de plegar. En Xing, no està gaire per tonteries, quan sona el timbre l’únic que té el cap és plegar.  Endreça les fitxes a l’arxivador i molts cops se li arruguen. Marxa de la mateixa manera que ha entrat, clavant un cop a la porta.

Obervació participant

Aquest dies he fet una observació participant interactuant amb els nanus de l’Aula d’Acollida. No  he pogut preguntar-los gaires coses ni “descobrir” gaires aspectes de la seva cultura ja que la diferència lingüística entre tots dificulta aquest procés: un és xinès, un altre polonès i els altres dos de la India. 

Tot i això, he comprovat que els 2 que són de l’Índia, i tot hi haver-hi tants dialectes diferents en aquesta regió, es comuniquen verbalment entre ells. S’apinyen per fer les activitats i això els serveix per tenir un treball conjunt, també van sempre junts, fet que dificulta, en certa manera, que interactuïn amb la resta del grup. També, quan estan junts, son molt “valent”, vull dir... es veuen capaç de tot, però si preguntes o interactues amb algun dels dos, especialment amb un d’ells, queden despullats davant la incertesa i es posen vermells de vergonya.

Pel què fa al noi de Polònia, és molt discret. No es nota que hi sigui, com suposo que tampoc es notaria si no hi fos. Fa la feina molt bé i va “al seu rollo”, treballa molt individualment. Pel què fa a mi, tot i que li noto que ter vergonya – i no només amb mi, amb la Rosa també ho fa- et respon el què li demanes, i es mostra atent quan li pales.

En Xing, el nen de la Xina, ja és una altra història... sempre va esverat, es distreu molt a classe i poques vegades entén la feina que se’ls hi encomana. A més a més, és molt possessiu amb els seus objectes (llapis, goma, bolígraf...). Quan li demanen alguna cosa o be fa veure que  no et sent o be,  si fas el gest d’intentar-li agafar, ràpidament ho agafa i s’ho apropa al cos. Amb mi es mostra vergonyós, amb la Rosa no tant. Si m’acosto a ell, abaixa el cap.

Aquesta setmana he participat a l’aula, he interaccionat amb els alumnes nouvinguts. Casualment, i de fet ho agraeixo, els dies que he passat aquesta setmana a l’AA ha coincidit amb els alumnes que fa menys temps que són a l’escola. Per tant, aquests últims 3 dies he estat sempre amb el mateix grup.

Aquest grup està format per 4 nanus:  dos de l’Índia ( 1r i 2n curs), un de Polònia i un de Xina (tots dos de 6è). Durant el període d’observació participant els dos més petits estaven distrets, es fixaven amb mi i no atenien a classe, a més, entre ells semblava que es deien algunes coses sobre mi i es posaven a riure. Pel què fa als de 6è, l’un, el polonès, estava súper tímid amb mi els primers dies i en canvi l’altre, no mirava ni reaccionava de cap manera per la meva presència.

Amb els dies i anar-me veient a la classe, s’han acostumat a la meva presència i inclús saluden efusivament quan entren. He començat a interactuar amb ells. Els dos nens de l’Índia sempre seuen junts i d’alguna manera fan “complot” contra el nen de Xina, que sembla que no estigui gaire el cas de res. Tot i això, aquest últim, quan fa estona que se n’adona que es riuen d’ell, salta de la cadira i crida enfadat (jo no entenc pas què diu), passa ràpid d’estar aparentment tranquil, a saltar enfadat. Aquesta situació  s’ha donat un parell de vegades aquesta setmana.

En canvi, l’altre nen de 6è, s’ho mira tot des del seu lloc, tranquil i pacient esperant que els nens indis en facin alguna de les seves per tal de poder riure una estona.  

Primeres impresions

He fet 3 dies d'observació a l'Aula d'Acollida i de moment, abans de qualsevol interacció amb els alumnes m'agradaria destacar que d'entrada, la majoria mostren ganes i empenta a l'hora d'aprendre una nova llengua, tot i això,  no tots ho fan amb les mateixes ganes ni implicació. He dit sembla, perquè sospito que alguns d’ells, al estar jo present a l’aula, s’han comportat de manera una mica diferent de la que tenen habitualment 

He recollit informació del sistema d’ensenyança que s’utilitza per tal d’aconseguir un aprenentatge de la nova llengua, però no se fins a quin punt aquest és encertat o no. Hi ha cultures que aprenen de forma matemàtica tots els nous conceptes (ex: com que camió acaba amb o accentuada, totes les paraules que acabin amb o, també s’accentuaran) i així ho apliquen. O d'altres que, la seva llengua és tan diferent que sembla que no entenguin gaire res del què passa al seu voltant.

Durant els 3 dies que porto a l’AA crec que començo a coneixer els rols del grup classe, he treballat amb 2 grups: els “inicials”, i els que ja portaven 1 o 2 cursos a l’escola.  

Grup “d’inicials” (anomeno inicials a aquells que han arribat a Catalunya fa relativament poc): Esta format per 4 nens: 1 de primer curs, 1 de segon i 2 de sisè. Els dos petits només es van mostrar tímids el primer dia, en canvi el següent,  van estar més aviat esverats. Els 2 de sisè, van estar tímids els 3 dies de l’observació. La Rosa em va dir que aquest era el seu comportament habitual. 

Pel què fa al grup que fa més temps que és a l’escola, puc assegurar que no es van mostrar gens tímids. Aquest estava format per 3 nens (un de 3r i dos de 4rt) i 2 nenes (una de 3r i una de 4rt). Potser perquè més o menys van entendre el perquè de la meva presencia, o perquè ja em tenien vista per el centre, cal dir que sempre s'han comportat d’una manera respectuosa tan amb mi com amb la Rosa, que es la mestra de l'AA.

Comencem el treball de camp

Hola a tothom!

Com haureu pogut comprovar, el meu treball de camp es focalitza a l'Aula d'Acollida d'un centre d'ensenyament infantil i primari. L'aspecte que observaré és quines relacions interpersonals es donen en el sí de l'aula, així com els processos educatius que segueixen aquests nanus i com els interioritzen.

El motiu que m'ha portat a realitzar el treball de camp en aquest lloc recau en l'interès que tinc per els moviments interculturals i la manera com diferents cultures negocien trets aparentment particulars per tal d'arribar a un concens comú.

Per començar a obrir boca, us adjunto un link on s'hi troben recursos per treballar amb alumnes nouvinguts:

  http://www.xtec.es/lic/nouvingut/